dimecres, 22 de setembre del 2010

Menteix-me

Digues-li al futur que passi de llarg.
Els segons no tenen temps,
per quedar-se aquí parats.
Amb els llavis podem jugar,
a amagar-nos les veritats;
però els ulls no ens deixaran.
Són massa intel.ligents,
per deixar-se enredar.
Menteix-me si us plau...
i digues-me, 
que no em deixaràs mai d'estimar.
Segur que així, serà més fàcil controlar,
l'impuls d'aquest desig,
que cada cop es fa més gran.
No et preocupis,
no t'estic preparant cap parany.
Les mentides sols enganyen,
als que es deixen enredar.
Si us plau,
em pots fer un altre favor?
Enreda'm al teu futur,
per que per viure aquesta mentida,
l'únic que em fa sentir segura,
és saber que compartim amor.































Jocs de mímica

No goso trencar aquest silenci,
de perfecció sense paraules.
La brisa és un singlot, 
que l'ànima ha de prendre.
Contemplar el desconegut,
sovint ens provoca por.
Com la foscor de la nit,
que no ens mostra cap color.
Respirar és de valents.
Lluitar d'humans.
Riure serà d'aquells,
que alguna cosa han d'ensenyar.
Els sentiments són coses fràgils,
encara que les portem ben endins.
Les caixetes del cor, 
de tant en tant s'han de saber obrir.
Ningú és capaç,
d'estar molt de temps sense respirar.
Potser per això serà,
que els homes sospiren
quan recorden el passat.