Que els rius de llàgrimes corrin
i l'amor es transformi.
Que em torni transparent
per que mai més em puguis veure,
i el que sento,
marxi amb el vent.
Perdona'm o no...
Sempre hi ha moments millors
per discutir jugades perdudes.
L'amor no és el meu joc
ni la teva vareta màgica.
Sempre hi ha núvols en el cel
que s'han de saber bufar
per intentar esborrar,
tot sentiment de culpa.
Si miro enrere veig
sols una pregunta:
Si l'amor em vesteix
serà el desig qui em despulla?
Perdona'm o no...
Viure, segur que ens cura.
