quan un es pensa que ja se'n sap prou.
La vida es una aventura imprevisible
on mai s'està prou preparat.
Però mai, s'ha de tenir por a avançar.
Les línies no tenen un final marcat.
Qui té un somni ha de somiar
per a fer-lo realitat.
Les noves llavors no tenen edat.
Sols ganes de créixer i fer-se grans.
Encara ens queden nous propòsits
plens de màgia i un toc de sal,
per donar-nos el gust de tastar
el que potser molts es pensen
que són sols, per gurmets de fi paladar.
Somiar és gratuït.
Lluitar imprescindible.
Viure és un riure i un plorar.
L'important no és córrer
sinó aprendre a caminar.
Amb el temps,
els fruits,
ja es colliran.
