quan en ella pensa.
I sempre desitja
que arribi el temps de lluna,
per veure-la.
Somia que li toca la pell
sense que ella ho sàpiga
i olorar el seu aroma
per saber quina essència,
té el seu cos quan estima.
Moriria per tastar la seva boca
ni que fos una vegada
i eixugar-li la llàgrima
quan plora.
La distància és traïdora
i la seva ment,
massa ràpida.
Ella en té la màgia
de fer que en la llunyania,
sigui propera amb la paraula
que li toca sempre l'ànima.
No sap qui és
ni per què tant li agrada.
Tanca els ulls i pensa
amb la seva rialla,
i sols pot dir
el que va pensar un dia:
si l'amor és màgia,
ella és la seva fada
que l'encisa.
