Solitud

Sento el gust de la nit en la gola.
Saliva espesa.
El cor tremola. 
Enganxat amb una tireta
sé que encara batega
fins i tot quan la por,
és la meva íntima amiga
i espero,
en mori per mancança.
Que em deixi obrir nova finestra
i contemplar un altre dia
quan la llum torni,
a ser meva.
I segur que arriba,
doncs diuen
que mentre hi ha vida
hi ha esperança.
Dibuixaré una ratlla
i no deixaré passar més
a aquesta buida tristesa
i a la solitud li diré,
que oblidi la meva adreça.
Per que respirar
es pot fer a tot arreu
mentre hi hagi un lloc,
on quedi confiança.
Dibuixaré una ratlla,
obriré una nova finestra
i et vindré a buscar
per que la solitud
ja no sigui la meva companya.

Si l'ànima et diu

Si l'ànima et diu 
que tinc un secret molt gran,
mira'm als ulls 
i ells et contaran
les faules que algun cop,
tots hem somiat.
Viatjar a un lloc llunyà.
Tocar els estels amb la mà.
Volar.
Tenir, tot el temps per disposar
d'allò que sempre 
ens agradaria somiar.
Posseir el futur
quan encara no és passat
i el present embolicar,
perquè mai hagi estat.
Quin record més gran
aquell que encara no he tastat.
Provar-lo qui sap,
si m'obrirà de nou
aquest instint agosarat.
El de voler la llibertat
quan encara sóc lliure,
de poder-la triar.