el sucre dels teus llavis
i delectar-se amb el seu gust.
Embriagar-se fins perdre el sentit
i sentir-ne les batzegades del teu cor,
quan els sentiments t'abracen.
Tancar els ulls
i poder volar sense ales,
sense por a estimbar-se.
Seguir la llibertat dels sentits
i tenir ànsies de córrer
per caminar enganxat a tu.
Assaborir-te a poc a poc
allà on la pressa no sigui nostra,
mentre la resta del món dona la volta
i nosaltres ens deturem a gaudir.
Per que mai obligats estem
però si necessitats
d'allò que sempre ens dona caliu.
I encara que sigui en tendra abraçada
em conformaré amb seguir somiant,
que algun dia de matinada
abans no en sigui massa tard.
Qui pogués tastar,
el sucre dels teus llavis.