encara que l'aire ens ofegui,
doncs, qui sap quants huracans
haurem de suportar plegats,
abans la calma no arribi
i ens digui,
que no hi ha millor pau
que tancar els ulls
i deixar-se emportar
per la tranquil·litat de saber,
que sempre ets per algú necessari
encara que no t'ho digui,
però li llegeixis als ulls
amb l'idioma universal
que ser petit o gran
és sols una magnitud,
que sempre depèn de qui la miri.
Tot és important,
des del més petit sospir
a entendre perquè sense motiu
un dia qualsevol
l'aire,
el teu,
és per mi imprescindible.
