dimecres, 5 de febrer del 2014

Ara que tot és silenci

Ara que tot és silenci
i els meus pensaments
prenen forma,
ara, 
intentaré reunir el valor i dir-te
que passar amb tu hores,
van ser segons 
de granets de sorra
que s'escolaven entre les carícies
que tots dos imaginàvem
enmig de converses 
de dos cafès i una copa,
amb el riure que la vergonya fa sortir
i la mirada que s'evita,
per no caure en el parany
de treure'ns la roba
i acabar per complir,
el que desig ja fa dies que diu
que no deixarà escapar,
la pròxima vegada.
Provar de la teva boca
la valentia,
aquella que pren forma
mentre el silenci s'executa
l'esguard s'esquiva
i la carícia
deixa muda a la llengua
enmig de converses,
de dos cafès i una copa.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada