Jo sols sóc
una persona normal
que es mulla amb la pluja
i camina descalça
esperant al destí,
a la que li agrada la lluna
i somieja desperta
que potser algun dia,
els somnis,
la trobin dormint.
Jo sols sóc
la que compta deu
per no enfadar-se,
la que plora sense cap motiu,
aquella que al Nadal
se li escapa una llàgrima
i sempre pren el sol a l'estiu.
Una més o una de tants,
un bocí d'un gran pedaç,
el sud d'algú que està al nord,
la dona,
la filla,
la mare,
l'esquitx,
a vegades l'onada
que mor sense fer soroll,
i d'altres, l'huracà que fent l'amor,
no en té prou amb el llit.
Una personal normal
que camina descalça
i es mulla amb la pluja
esperant al destí,
a la que li agrada la lluna
i potser aquesta un dia,
amb una mica de sort,
la trobi amb tu dormint.
Jo sols sóc...
impressionant!!! Després de llegir el teu text només puc afegir que me veig totalment reflectida en les teves paraules, i m'encanta. I no només ho he dit i pensat jo. Gràcies per tots els teus trossets.
ResponEliminaEts molt amable, moltíssimes gràcies.
Elimina