diumenge, 23 de novembre del 2014

Recordo que érem lladres

Un dia,
quan el prop i el lluny
no tenien distància

i la pell era llaurada amb carícies
treballades de sol a sol,
quan el motiu era més que l'afany
i la intenció la millor cobdícia,

recordo que érem lladres
i ens preníem llibertats
amb totes les llicències,
perquè no necessitàvem res més
i res més volíem
que passar pel nostre cor
amb allò que et permet
estar exempt
i ser del tot lliure.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada